Perquè el te?
Món del te

TE, SALUT I BENESTAR

El te esta de moda a tot el món per les seves aportacions saludables. En aquest sentit, cada vegada són més els estudis sobre els efectes beneficiosos dels components d'aquesta planta sobre la salut, sempre que s'incorpori aquesta infusió a la dieta habitual.

En concret, se'n destaquen les següents aportacions:

  • Els polifenols del te son antioxidants que protegeixen l’organisme front l’envelliment cel·lular, contribuint a regular els nivells de colesterol i ajudant al cos a absorbir menys greixos.
  • El seu contingut en fluor prevé la formació de caries.
  • La teofil·lina exerceix un efecte diürètic i també vasodilatador.
  • La teïna resulta un “estimulant suau” del sistema nerviós central que contribueix a aclarir la ment.

 


Tipus de te i peculiaritats

A partir de les fulles fresques de  la 'Camèlia Sinensis' s'elabore diferents varietats de te. Es pot fer una classificació del te en cinc colors genèrics en funció del seu color, sabor i nivell de contingut en principis actius, característiques que depenen exclusivament dels mètodes d'elaboració emprats.

Te Negre

Per elaborar aquesta varietat les fulles fresques de la Camèlia Sinensis passen per un procés d'oxidació complert  que o que transforma el color verd original de la fulla en un marró fosc, fent que els aromes es tornin més complexes. Les infusions resultants tenen un color ambarí, amb cos i gust intens. Es tracta de la varietat més estimulant, ja que l'oxidació afavoreix l'alliberació de la teïna a la infusió.

Te Oolong

També conegut com a te semioxidat o “Te blau”. En la seva elaboració es repeteixen de manera repetida fins a vint vegades els processos d’enrotllament de les fulles. En aquesta varietat es combinen les característiques del te verd i del te negre, i se’n destaquen unes o altres en funció del grau d’oxidació. La infusió que en resulta té un gust equilibrat, lleugerament torrat i els colors són ocres ataronjats. Destaca per la funció digestiva.

Te vermell (Pu Erh)

Te xinès post fermentat a partir de fulles de te verd, amb un procés especial de fermentació en bodegues i que els seus productors no han revelat. Utilitzat ancestralment per la medecina xinesa, destaca per la seva funció com a reductor del pes i dels nivells de colesterol en sang. La seva infusió es fosca amb tons vermellosos i el seu caràcter,  es marcadament terròs.

Te Verd

La oxidació de les fulles s’impedeix per mitja d’un escaldat ràpid, que desactiva l’enzim oxidasa. La infusió es suau i delicada, amb un lleuger regust d’herba  i de tons grogosos, verdosos o daurats. Resulta diürètic i ric en antioxidants.

Te  Blanc

S’elabora a partir de les tres fulles terminals de la planta, amb el brot sense obrir i cobert de la seva capa de “borrissol blanc”, el que li dona el nom a la varietat. Les fulles sense oxidar es marceixen i eixuguen artesanalment, preservant tot el sabor i les propietats de la planta. Es tracta de la categoria més selecte i distingida per el seu contingut màxim d’antioxidants.

Rooibos i Infusions

Oferim a la nostra carta un ampli assortit de Rooibos i infusions. Encara que no procedeixen de la planta de te, tenen molts beneficis saludables, entre d’altres, un alt contingut en vitamines i minerals, propietats digestives i relaxants i no contenen estimulants. Constitueixen l’alternativa perfecte la te per moments de pur relaxament  o bé una alternativa sana per els nens i gent amb sensibilitat  a la teïna.

 

 

 

Diversos estudis realitzats en laboratoris de diferents països han trobat en el te substancies que tradicionalment han mostrat la seva eficàcia en la prevenció, control i reducció d’alguns tipus de càncer o tumors cancerígens. Tot i amb la prudència dels  investigadors, les conclusions de varis experiments portats a terme, semblen redundar en la teoria de que els flavonoides,  uns compostos orgànics presents en el te amb propietats antioxidants, en certs casos exerceixen una acció inhibidora de aquesta malaltia.

La temperatura a la que s’ingereix la infusió també pot esser determinant en un o altre sentit. Les propietats antioxidants els flavonoides tendeixen a desaparèixer quan el te es consumeix molt calent. Investigacions fetes a Xina al 1994 van demostrar que en el càncer d’esòfag, en la prevenció del qual el te juga un paper important, es donava aquesta relació. Així doncs, els efectes positius del te disminuïen a mesura que augmentava la temperatura a la que es consumia.

Les qualitats antioxidants dels flavonoides també es fan sentir en l’òrgan més important del nostra cos; el cor.

Les investigacions realitzades fins al moment han establert un vincle entre el consum de 4 o 5 tasses de te al dia i el descens de colesterol en sang, així com la regulació de la tensió arterial.

 

 

El te ha mostrat la seva eficàcia en la reducció de colesterol i triglicèrids (dos tipus de greixos presents a la sang) tal com demostren alguns portats a terme a Gran Bretanya i Noruega.

  • En la primera experiència, els resultats de la qual es van publicar al 1992, 4.317 homes i 1.698 dones van presentar signes evidents , ja que a mesura que creixia la ingesta de te baixaven els nivells de colesterol en sang.
  • En el mateix any  9.856 noruecs i 10.233 noruegues de entre 35 y 49 anys van ser sotmesos a un estudi idèntic comprovant-ne també un apreciable descens del colesterol. Tanmateix, s’ha procedit a analitzar la influencia del te sobre la tensió arterial, arribant a concloure que un consum de 4 o 5 tasses diàries aconsegueix reduir el valor màxim sistòlic de la mateixa.

El seu baix contingut en sodi i la presencia de potassi, dos elements que s’associen tradicionalment amb el control de la tensió, explicarien el paper regulador de la infusió (dos estudis més realitzats entre amplis grups de població semblen avalar la tesi, que el consum regular de te redueix el risc de patir accidents cardiovasculars).

La acció dels flavonoides, comprovada en diversos experiments de laboratori, seria la responsable d’aquest efecte beneficiós. Tot i amb això, i tal com passava amb els exàmens efectuats per determinar la incidència positiva del te en la prevenció del càncer, hi ha dificultats per aïllar el paper de la beguda en el conjunt de la dieta seguida per les persones sotmeses al control. En canvi si que se sap, que el cos humà necessita els flavonoides per les seves propietats antioxidants i que el te, es en molts països  la principal font de subministrament d’aquest important compost orgànic.

Notes al peu

*Oxidació: reacció química produïda per el contacte de una substancia amb l’oxigen, donant lloc a transformacions en els components inicials de la matèria oxidada.

*Fermentació: degradació de substancies orgàniques per l’acció d’enzims microbians (bacteris).

*Les informacions que acabem de enunciar son GENÈRICAS i poden presentar canvis substancials segons la font de la que procedeixin.

*Com experts en te, la nostra filosofia es posar en mans dels nostres venedors professionals totes les informacions que tinguin una font segura, sense per això excloure les diferents opinions referents al te i les seves grans propietats beneficioses.

Fase olfactiva

Fase Olfactiva


Sempre cal olorar-lo una bona estona abans de tocar-lo amb els llavis. Es essencial acostar el nas a la superfície i aprendre a girar breu però eficaçment la tassa perquè l’agitació del líquid provoqui l’evaporació dels seus elements aromàtics.

Aquets es subdivideixen en tota una col·lecció de ‘series’ que l’experiència i el tast amb experts ens ajudaran a dominar.

Segons les pautes clàssiques, els aromes es subdivideixen en aquestes series:

  • animal (cuir, mantega,…)
  • floral (orquídia, rosa, gessamí…)
  • boscosa (sotabosc, terra humida, bolet,…)
  • vegetal ( verdura, espàrrecs, espinacs, pèsols, …)
  • herbat ( herba, palla, plantes fresques … )
  • fruital (poma, raïm, préssec, fruits vermells, fruites exòtiques…)
  • balsàmica (eucaliptus, regalèssia,…)
  • de fusta (sàndal, cedre, pi, reïna,…)
  • especiada (pebre, canyella, …)
  • torrada (tabac, caramel, cacau, torrefacte…)
  • marina (aigua de mar, algues, iode, …)
Fase gustativa


Fase Gustativa

El sentit del gust depèn de la estimulació dels anomenats “botons gustatius”, els quals se situen preferentment a la llengua, encara que algunes es troben al paladar, la seva sensibilitat es variable. 

Els nervis (principalment facials) connectats amb les papi-les gustatives transmeten impulsos nerviosos al centre nerviós situat al bulb raquidi (continuació de la medul·la on comença la columna vertebral); des de  aquí, els impulsos es transmeten a les cares superior e interna del lòbul parietal, en intima relació amb l’àrea del cervell relacionada amb l’olfacte.

Les casi 10.000 papi-les gustatives que té l’esser humà estan distribuïdes de manera desigual a la cara superior de la llengua, on formen taques sensibles a classes determinades de compostos químics que indueixen les sensacions del gust. Per norma general, les papi-les sensibles als gustos dolç i salat es concentren a la punta de la llengua, les sensibles a l’àcid ocupen els costats i les sensibles a l’amarg estan a la zona posterior.

Els components químics dels aliments es dissolen en la humitat de la boca i penetren en les papi-les gustatives a traves dels porus de la superfície de la llengua, on entren en contacte amb les cèl·lules sensorials. Quan el receptor es estimulat per una de les substancies dissoltes, envia impulsos nerviosos al cervell. La freqüència amb que es repeteixen els impulsos indica la intensitat del sabor.

El que comunament anomenem “gust” es en realitat el “sabor”, que resulta de la interacció dels sentits del gust i l’olfacte. La resta de sensacions que ens proporciona el menjar, el penetrant sabor de una menta forta o la efervescència de les begudes gasoses, així com la textura, la temperatura i la presentació, també formen part de l’experiència d’assaborir.

El 80% del que percebem com gust, es en realitat aroma. L’esser humà es capaç de distingir unes 20.000 olors diferents, cada una d’elles amb 10 o més graus diferents d’intensitat. El sentit de l’olfacte s’activa quan les olors arriben als receptors olfactius de la cavitat nasal, a traves de dues vies: la inhalació per les foses nasals i travessant la zona interna de la boca al mastegar i deglutir.

Fase visual


Fase Visual

S’observa la nitidesa i el color (intensitat, matisos, transparència). L’aspecte del te diu molt sobre ell, el color es el primer contacte, i el seu aspecte ens ha de convidar a beure’l. La intensitat del color dona una idea més precisa del cos del te i de la seva estructura tànnica. Si el color es fort, profund i concentrat, hi ha moltes possibilitats que el te també sigui fort i ric en substancies tànniques. Ben al contrari, si el color es dèbil,el te probablement serà lleuger de cos i més curt en boca, el que no impedirà en absolut que sigui agradable, ric, sense defectes i que defensi a la perfecció una tipologia concreta.

El color té múltiples matisos que ens indiquen el grau d’oxidació del te o ens parlen d processos productius. El groc verdós dels tes verds japonesos ens porta al seu procés de vaporització. En canvi, els verds xinesos que han passat per el torrat adquireixen tonalitats més coure i parlem de or vell, coure o groc pàlid.

La nitidesa mesura la presencia de partícules en suspensió en un te. No s’ha de confondre amb l’aspecte tèrbol, conseqüència d’una conservació defectuosa o d’utilitzar fulles velles i trencades. Si analitzem la nitidesa determinarem si un te es brillant, net, transparent, mate, opac, brut, apagat,tèrbol, etc.  La nitidesa, la transparència i la lluentor son qualitats adequades per els tes blancs, verds i oolongs, en el cas dels negres i vermells es poden trobar nítids que no siguin excessivament transparents, ja que la transparència depèn del grau de intensitat del seu color.

Els Colors del Te

Glossari de degustació


Glossari de degustació


A continuació, trobareu les definicions detallades dels descriptors de tast més usuals.

  • Acritud: Desagradable sensació aspre per excés d’àcids.
  • Afruitat: Es un te que conté el perfum del raïm madur i fresc. També es fa servir quan es troben altres fruites.
  • Agre: Sabor àcid molt pronunciat, combinat amb amargor, característic d’alguns cítrics com l'aranja.
  • Amarg: Les substancies amb sabor amarg pertanyen a la família dels compostos fenòlics o polifenols. La seva sensació amarga ve acompanyada generalment d’astringència i es fa difícil separar totes dues sensacions.
  • Apagat: Opac, insípid, sense vivesa.
  • Aromàtic: Te fragant, ric en aromes i gustos.
  • Aspre: Te amb forta presencia de tanins, el que produeix una sensació tàctil a la boca.
  • Astringent: Sensació seca que no s’ha de confondre amb l’amargor. Es percep fonamentalment a les genives (produint la impressió de contracció de les mucoses)
  • Balsàmic: aroma punxant característic de moltes plantes medicinals (eucaliptus, menta , regalèssia, etc.)
  • Tou: Terme utilitzat per definir tes dèbils, sense personalitat o faltats de caràcter.
  • Brillant: Impressió visual que produeix un te de perfecte ce un té de perfecta nitidesa , amb reflexes cristal·lins.
  • Caramel·litzat: Denominació de les olors i sabors propis de la caramel·lització del sucre.
  • Carnós: Te dens, espès, que omple bé la boca.
  • Cedre: Terme utilitzat per descriure l’aroma un xic perfumat d’aquesta fusta tova.
  • Cos: Pes i volum del te en boca. Conjunt de sensacions tàctils.
  • Curt: Que queda molt  poc temps al paladar. No necessàriament de baixa qualitat.
  • Cristal·lí: Transparent.
  • Cru: Li falta maduresa i té una excessiva i accentuada acidesa.
  • Dèbil: Te poc definit, pobre.
  • Delicat: Te poc robust però agradable.
  • Dens: Te de cos robust, espès i de molta consistència. Voluminós.
  • Desequilibrat: Sense harmonia en el seu sabor i aroma.
  • Dur: Descripció de un te comprimit entre els seus components, amb excés de taní o acidesa.
  • Enfustat: Matis aromàtic que fa referència als arbres olorosos d’alguns boscos (cedre, sàndal, etc.)
  • Envellutat: Sedós, suau, melós, que acaricia el paladar.
  • Envinagrat: Acètic, fet malbé.
  • Equilibrat: Descripció aplicada als tes harmònics, amb exactitud entre tots els seus components.
  • Esgotat: Que ha perdut les seves característiques aromàtiques, la seva finesa, els seus tons afruitats i es percep pla i abatut.
  • Especiat: Aroma y sabor a espècies, sensacions condimentades.
  • Espès: Amb molt cos, poderós, amb color potent i dens.
  • Floral: Amb aroma de flors, Podes ser flors en general o de flors concretes, rosa, gessamí, etc.
  • Floridura: Sabor indesitjable degut a defectes en les fulles o a un mal emmagatzemament.
  • Fresc: Te jove que conserva la vitalitat i l’acidesa.
  • Gruixut: Te una mica ordinari. Robust i pujat de color.
  • Herbat: Sensació que es percep al nas i la boca; recorda a l’herba acabada de tallar.
  • Jove: Terme utilitzat per descriure els tes de collites de primavera.
  • Llarg: Que deixa una empremta que perdura en boca. Característica positiva.
  • Lleuger: Que no pesa en boca.
  • Net: Absència d’olors estranys o desagradables.
  • Madur: Tes que pertanyen a collites posteriors a la de primavera. Sabors evolucionats.
  • Maltatge: Amb aromes propers al gra d’ordi torrat (Malt), emprat en la elaboració de cerveses i guisqui.
  • Melós: Suau, agradable, sense arestes ni estridències.
  • Metàl·lic: Propietat defectuosa en el te que recorda el gust del metall. Port esser provocat per un contacte no desitjat amb elements metàl·lics.
  • Mineral: sabor que arriba al te per l’aportació mineral de la terra de conreu. No confondre amb terrós.
  • Opac: Expressió que exemplifica un te sense lluentor. En nas i boca, dèbil i sense interès.
  • Oxidat: Que degut al contacte amb l’oxigen, ha perdut les seves qualitats gustatives i ha canviat de color.
  • Pastós: Que s’adhereix al  paladar.
  • Penetrant: Poderós, d’aromes potents.
  • Prim: Descripció d’un te amb carències de sabor. L’hi falta cos.
  • Rodó: Ben equilibrat, madur, harmònic, agradable al paladar, sense arestes.
  • Refrescant: Amb una agradable acidesa que calma la set.
  • Reïnós: aroma derivat de les fustes, amb major contingut alcohòlic.
  • Robust: Terme utilitzat per qualificar un te consistent. Amb vigor, de cos, rodó.
  • Sec: Tallant, sense vigor i frescor.
  • Sedós: Que té una textura ferma, però suau al paladar.
  • Suau: Sedós i envellutat, melós, de tacte agradable.
  • Tànnic: Astringent per una excessiva presencia de tanins.
  • Tanins: Substancia natural en el te de acció adobadora.
  • Tèrbol: Aspecte poc transparent del te.
  • Terrós: Que recorda a terra. Aroma entre terra molla i pols.
  • Torrefacte: Es la sensació entre dolç i torrat del sucre caramel·litzat.
  • Velat: Poc net.
  • Verd: dit de un te negre, que ha tingut una oxidació insuficient.
  • Vell: Amb excessiva madures. Sense frescor. 
Preparació

Com preparar una perfecta tassa de te

Per aconseguir una infusió perfecta, només cal seguir aquestes senzilles passes.

 

Recomanacions

  • L’aigua per al te ha de ser tova i no l’has de deixar bullir. Així la teva infusió resultarà més aromàtica.
  • La temperatura de l’aigua i el temps d’infusió són diferents per a cada Te.
  • Cuida aquets detalls i el teu te no serà amargant.

Per que et resulti senzill, busca la teva varietat en el següent quadre:

Millora les teves infusions

Segueix els nostres consells per a  cada varietat per aconseguir els millors resultats:

  •  Per que les teves varietats preferides resultin encara més apetitoses, hi pots afegir sucre, mel o d’altres edulcorants.
  •  En el cas del Te negre, l’ús de la llet matisa l’astringència millorant el seu sabor.
  •  També pots optar per begudes vegetals per les varietats més lleugeres, com el Te verd i les infusions.
  •  Un altre ingredient que millora moltes infusions es la llimona, que refresca i suavitza el seu sabor.

Ice Tea

Prepara el teu ICE TEA natural de forma fàcil i ràpida.

Per a  1.5l de ICE TEA necessitaràs: 

  • 25g (12 mesures) del teu te o infusió preferida.
  • 6-8g de sucre blanc, o l’edulcorant de la teva elecció.
  • 0,5l d’aigua mineral natural a 90º
  • 1 Kg de gel

Preparació Ice Tea:

  • 1.- Posar en una tassa amb filtre los 25g de te i/o infusió, per a fer un te concentrat.
  • 2.- Afegeix el sucre blanc.
  • 3.- Aboca l’aigua calenta.
  • 4.- Deixa-ho reposar durant els minuts recomanats a l’envàs del teu te o infusió.
  • 5.- Filtra el teu te concentrat sobre una gerra amb gel amb 1 Kg de gel.
  • 6.- Remena-ho bé i el teu ICE TEA està llest.


Recomanacions per un perfecte ICE TEA

  • Utilitza te de qualitat. Conté més antioxidants i es més aromàtic que les bosses tradicionals, el que et garantirà unes infusions sanes i saboroses.
  • Sempre amb aigua mineral. Així t’assegures que el teu te tingui un sabor deliciós, sense defectes deguts a la qualitat de l’aigua.
  • Afegeix cítrics i potencia l’acció dels antioxidants. El suc dels cítrics millora l’absorció dels antioxidants, i a més a més, encara fa el te més refrescant.
  • Prepara gerres grosses. Pots consumir el teu ICE TEA natural durant un període de 24h/48h. Si mai manca a la teva nevera, prendràs menys refrescos  industrials.
  • Prepara gel amb les teves infusions. Si t’ha sobrat te preparat que no prendràs, posa’l en una gaveta per fer glaçons i tindràs gel amb sabors.. Combina’ls amb el proper Ice Tea o amb les teves begudes preferides.
Infusions
Pàgina inexistent en aquest idioma. Pots veure-la aquí en castellà.